Videojoc per matar “marcianitus” en el lavabo!!!!No has de tenir moltes ganes d’anar al lavabo???

Dos belgas aficionados a la cerveza han lanzado un videojuego llamado Place to pee (Lugar para orinar), que permite a los jugadores esquiar haciendo eslálom o matar extraterrestres mientras se alivian en urinarios.

 Wener Dupont, desarrollador de software, y Bart Geraets, ingeniero de electrónica, tuvieron la idea mientras bebían cerveza belga, según dijeron en un festival local.

“Esto tenía que ser inventado por gente belga, y eso es lo que somos”, dijeron.

El cubículo Place to pee está diseñado para dos usuarios cada vez y ofrece dos juegos, uno de disparar a alienígenas en el espacio exterior y otro de esquiar por una ladera virtual. Los jugadores aciertan a sus objetivos apuntando a sensores colocados a los lados del urinario.

Un cono de papel diseñado específicamente permite que las mujeres también puedan jugar, según los inventores.

El logo de su Place to pee recuerda al Manneken Pis, una pequeña fuente con forma de niño orinando y que se encuentra entre las principales atracciones turísticas de Bruselas.

Només si prens cervesa pots jugar a aquest joc ja que la cervesa fa venir moltes ganes d’anar a orinar!!!:)

Estudiants de la UMH disenyen un cotxe a base d’etanol!!!!!!!!Impressionant!!!!:)

Una decena de estudiantes de Ingeniería Técnica Industrial de la Universidad Miguel Hernández (UHM) han diseñado un vehículo de bajo consumo que utiliza etanol como combustible y con el que competirá en el concurso internacional “Shell-Ecco Marathon”, en Francia, donde participarán 300 equipos.

El vehículo consta de tres ruedas y será pilotado por la alumna de la UMH María Huertas en ese certamen, que se celebrará del 23 al 24 de mayo en el circuito francés de Nogaro y en el que se premia al coche ecológico que recorra más kilómetros con un litro de combustible.

El vehículo, bautizado con el nombre de “Datinol”, cuenta con una carrocería ligera y aerodinámica de fibra de vidrio y ha sido coordinado por el profesor de Ingeniería Mecánica Miguel Ángel Oliva.

“Hace mucho calor dentro”

Oliva ha explicado que, con “Datinol”, se intentará superar los 1.000 kilómetros con un litro de combustible, con la finalidad de duplicar la anterior, fijada en 510 kilómetros con un litro de combustible.

Con las mejoras introducidas, el vehículo estará preparado para alcanzar una media de 45 kilómetros por hora, aunque en la competición francesa rodará a 30 kilómetros por hora.

Oliva ha señalado que una de las líneas de trabajo de este año ha sido reducir la resistencia aerodinámica y mecánica, ya que, según ha detallado, el conductor sólo arranca el vehículo para conseguir el impulso suficiente, lo que permite que éste funcione después por inercia.

Según la conductora, la conducción es un “poco incómoda” porque ” es “pequeño y hace mucho calor en su interior”, aunque ha precisado que supone “una gran recompensa” comprobar que “funciona bien”. El coste del modelo ha sido de 12.000 euros.

CSKA campió de la Eurolliga!!

Magnífic titol de la lliga europea per l’equip rus de Moscú doblegant d’una forma autoritària al Maccabi de Tel Aviv. La final no va ser com s’esperava degut què l’equip rus no va deixar fer res de res al Maccabi.

Per ¡aquest motiu pel gran campió d’aquest any, faig una petita entrada per ells!!!:)

 

Accident espectacular a la F1!!

Aquest cap de setmana alguns vam presenciar un dels esdeveniments que atrau més públic de tot l’esport mundial!!! Es tracta de l’espectacle de la F1 on diferents companys vam pasar durant tot el cap de setmana uns dies magnífics veient com rodaven els cotxes pel circuit de catalunya.

D’altra banda, també vam viure un accident espectacular d’un dels pilots de la escuderia Mclaren-Mercedes. Es tracta del pilot Heikki Kovalainen, el qual conduint a més de 200 Km/H se li vadesmuntat una peça de la roda esquerra del seu cotxe el qual va provocar un petita explosió a la roda i el pilot es va estampar contra les rodes de protecció a la curva Nissan. El xoc va ser espectacular i va fer augmentar el patiment de la gent que nen auqell moment es trobava per allà; i noslatres estàvem per aquella zona.

Tot i això, Heikki va poder sortir il.lès d’aquell xoc tot i que el van portar amb camilla a l’hospital general de catalunya d¡on avui ha sortit perfectament només amb una “turticulis” tal i com diu ell.

Tot i això, tots els que vam asisstir en aquell gran premi vam poder gaudir de la gran victòria que els Ferrari van aconseguir d’una forma aclaparadora!!!!!!

El primer avió propulsat per hidrogen vola durant 20 minuts!!!!!!

Com aconseguir ficar en un petit avió tot un sistema de pila de combustible d’hidrogen amb la suficient potència per a volar? Aquest era un dels majors reptes que va haver de superar l’equip d’enginyers del Centre Europeu d’Investigació i Tecnologia (BR&Et) de Boeing a Madrid perquè el seu aeroplano d’hèlix biplaza es convertís en el primer aparell tripulado de la història en mantenir-se en l’aire amb aquest tipus de propulsió que no genera emissions contaminants. Un projecte de cinc anys per a un vol de 20 minuts en els quals aquesta avioneta no va baixar dels 1.000 metres d’altitud, donant voltes sobre un aeródromo d’Ocaña (Toledo).

Una pila de combustible és un dispositiu electroquímic que transforma l’hidrogen en electricitat sense generar emissions. Aquesta tecnologia està ja més que demostrada en cotxes. Però, com detalla José Enrique Román, director de Programes i Enginyeria del BR&Et, en un avió les exigències eren molt distintes: “Aquí la relació peso/potència i l’espai resultaven molt més importants”. L’avioneta escollida va ser un motovelero Dimona de 16,3 metres d’envergadura fabricada per la companyia austríaca Diamond Aircraft Industries. Abans dels canvis, l’aparell amb el pilot dintre pesava 770 quilos. Després de les modificacions, el pes havia pujat a 870 quilos i no quedava un buit sense aprofitar. Com explica sobre el propi avió Nieves Lapeña, la directora del projecte, el motor de combustió interna va ser extret i en el seu lloc es va col·locar una pila de combustible de Membrana d’Intercanvio Protónico, desenvolupada per la companyia britànica Intelligent Energy.

A més, es va instal·lar després del seient del pilot una bateria d’ió de liti per a aconseguir potència suplementària per a desenganxar i per a ascendir fins a l’altitud desitjada. Ambdós sistemes proporcionaven energia a un motor elèctric acoblat a l’hèlix i junts sumaven una potència de 40 kilovatios. També dintre de la cabina, els enginyers van posar després del seient del pilot un dipòsit d’un quilo d’hidrogen a 350 atmosferes. A més, van ocupar el segon seient d’aquest avió biplaza amb la caixa de gestió i distribució de potència. Això, al costat d’altres petites modificacions i diferents connexions i tubs col·locats d’un costat a un altre de la cabina, deixaven el aeroplano llest per a la gran prova. “Un dels reptes era ficar aquests components sense augmentar molt el pes, però treballar amb hidrogen requereix també unes condicions de seguretat”, detalla Lapeña, que indica com calia evitar les fugides i usar equips electrònics que no produïssin espurnes.

El primer vol es va realitzar el 7 de febrer d’aquest any, encara que no es va desconnectar en cap moment la bateria d’ió de liti. Això va ocórrer ja en tres proves posteriors al febrer i març. Després de desenganxar i arribar a els 1.000 metres d’altitud, el pilot Cecilio Barberán aquesta vegada sí va desconnectar la potència suplementària i va començar a volar només amb hidrogen. “El nivell de soroll en cabina és molt més baix i la potència és progressiva i uniforme”, conta el pilot. Segons els enginyers espanyols, es podrien haver aconseguit els 40 kilovatios requerits només amb una pila de combustible, però van preferir planificar-lo així i de passada guanyaven en seguretat amb la bateria. Què canviaran aquests 20 minuts de vol? Com admet Francisco Escartí, director general del BR&Et, de moment, poc. Aquest sistema de propulsió potser pugui aplicar-se a mitjà termini en avionetes o aparells no tripulados, però no en grans avions comercials. Encara que mai se sap. Com recalca Escartí, el primer vol amb un motor tèrmic fa 104 anys va durar només 20 segons i ningú imaginaria el que vindria després.
 

Mapa conceptual i mapa mental: de què estem parlant???

Mapa conceptual:

És una tècnica per a la representació del coneixement en gràfics. Els gràfics de coneixement són xarxes de conceptes. Les xarxes consten de nodes (punts/vèrtexs) i enllaços (arcs/eixos). Els nodes representen conceptes i els enllaços representen les relacions entre els conceptes.

Els conceptes i de vegades els enllaços s’etiqueten. Els enllaços poden ser no-, uni- o bidireccionals. Els conceptes i enllaços es poden classificar, poden ser simplement associatius, especificats o dividits en categories tals com relacions causals o temporals.

El mapa conceptual es pot fer per a varis propòsits:

• generar idees (brain storming, etc.);
• dissenyar una estructura complexa (texts llargs, hipermèdia, llocs web grans, etc.);
• comunicar idees complexes;
• contribuir a l’aprenentatge integrant explícitament coneixement nou i vell;
• avaluar la comprensió o diagnosticar la incomprensió;
• explorar el previ coneixement i errors de concepte;
• fomentar l’aprenentatge significatiu per a millorar l’èxit dels estudiants;
• mesurar la comprensió de conceptes.

Mapa mental:

El mapa mental o Mind Mapping® és una tècnica popular, inventada (i amb copyright) per Tony Buzan al Regne Unit. Diu: “un mapa mental consta d’una paraula central o concepte, al voltant de la paraula central es dibuixen 5 a 10 idees principals que es refereixen a aquella paraula. Llavors a partir de cada una d’aquelles paraules derivades, una altra vegada es dibuixen 5 a 10 idees principals que es refereixen a cada un d’aquelles paraules.”

Els termes mapa mental i mapa conceptual són utilitzats de manera intercanviable. Tanmateix hi ha diferències:

La diferència entre mapes conceptuals i mapes mentals és que un mapa mental té només un concepte principal, mentre que un mapa conceptual en pot tenir uns quants. Això es redueix al punt que un mapa mental es pot representar com un arbre, mentre que un mapa conceptual pot necessitar una representació de xarxa. L’ús principal del mapa mental és prendre notes.

Nomenclatura SMILES

La nomenclatura SMILES (de l’anglès; Simplified Molecular Input Line Entry Specification), és una manera de representar l’estructura química usant cadenes de caràcters alfanumèrics de tipus ASCII.

Aquí trobem alguns exemples:

• C representa el metà (CH4)
• O representa l’aigua (H2O)
• CCO representa l’etanol (CH3CH2OH)
• CC(C)C representa el 2-butà (CH3CH(CH3)CH3)

Enllaços dobles(=) i triples(#);

• O=C=O representa el diòxid de carboni (CO2)
• C#C representa l’acetilè (HC≡CH)
• CC(=O)O representa a l’àcid acètic (CH3COOH)

Hidrocarburs cíclics;

• C1CC1 representa al ciclopropà
• c1ccccc1 representa al benzè

Altres hidrocarburs;

• C/C=C/C representa el (E)-but-2-è (trans-but-2-è)
• C/C=C\C representa el (Z)-but-2-è (cis-but-2-è)

• [C@2H]([OH])([C@2H]([OH])[C](=[O])[O-])[C](=[O])[OH] representa l’àcid tartàric

 

N[C@]([H])(C)C(=O)O L-alanina
N[C@@]([H])(C)C(=O)O D-alanina

La química en contra del malús de l’art

La química no és només una eina per la investigació , sino que també serveix per ajudar contra delictes tan greus com la falsificació d’obres d’art de tan importància cultural. En aquest petitt ext trobarem com una una estudiant ajuda en al falsificació d’obres d’art:

Hoy, para verificar la autenticidad de obras de arte, se puede recurrir tanto a la química como a la historia. Una investigación que se respaldó en estas disciplinas fue encarada por Patrícia Schossler, química y estudiante de post-grado, para averiguar si nueve pinturas atribuidas a artistas de la talla de Matisse, Miró y Portinari eran falsas. El trabajo de Schossler forma parte del proyecto de colaboración interdisciplinaria de conservación y restauración de bienes culturales entre la Escuela de Bellas Artes y el Departamento de Química del Instituto de Ciencias Exactas, ambas de la Universidad Federal de Minas Gerais.
Las investigaciones de Patrícia Schossler comenzaron en el momento en que se confiscaron 148 cuadros en una galería de arte en Río de Janeiro. Las sospechas sobre su legitimidad surgieron al verificarse que un lienzo de Cándido Portinari (1903-1962) tenía en el reverso el logotipo de la fundación que lleva el nombre del pintor. La Fundación Portinari, por su parte, asegura que jamás selló ningún trabajo del artista.
De las obras involucradas en el proceso judicial, 28 fueron enviadas a la Universidad Federal de Minas Gerais para que el equipo de conservación y restauración de bienes culturales emitiera un laudo científico-técnico sobre la autenticidad de las obras confiscadas. Schossler tuvo a su cargo el análisis de nueve obras, mientras que otros miembros del equipo se ocuparon de las restantes.

Els professionals ho fan tot bé?

Aquí teniu algunes curiositats, aveure si trobeu alguna cosa rara…..

 

I si no en teniu prou, mireu quina altra cagada més grossa!!!!!

 

 

Elements químics artístics

Aquí veieu un dels elements químics més importants per l’ésser humà desde un punt de vista molt artístic!!!!:)